La flauta travessera és un dels instruments més antics de la història dels instruments de vent, degut a la seva senzillesa. Un tub tancat per un extrem i obert per l'altre amb uns quants forats laterals per un dels quals es bufa. La flauta, forma part de la família dels instruments de vent, concretament, tot i que la veiem de metall, en la família dels instruments de vent-fusta. Aquesta classificació, que pot semblar una mica extranya, és deguda als seus origens, ja que primerament les flautes estaven fetes d'altres materials com la fusta o inclús canyes o ossos d'altres animals. No va ser fins fa relativament pocs anys que la flauta no es va començar a conèixer com un instrument fet amb metall. La flauta sona gràcies a l'aire que l'intrumentista introdueix pel tub (cos) a través de l'entrada d'aire de la flauta (embocadura). La sonoritat de la flauta, varia segons la seva llargada (com més llarga és la flauta més greu treu el so i conseqüentment, com més curta més aguda sona). Gràcies a això, existeixen diferents tipus de flauta, de més llargues i de més curtes, per poder tocar en diferents registres, tot i que la flauta més comú és la que teniu a la imatge de dalt.
Si voleu també podeu veure alguns flautistes en acció. Com podreu observar, la flauta pot interpretar estils de música molt diferents.
Alguns més clàssics..
I d'altres més moderns, com aquests dos exemples..
La cançó que us proposo forma part d'un gènere musical denominat "Havanera". Les havaneres néixen el segle XIX gràcies els "indians" mariners i emigrants retornats de Cuba, que canten amb nostàlgia records d'aquella terra. Durant el seu desenvolupament, les havaneres s'han arrelat amb força a les terres catalanes deixant una marca identificadora sobretot en les tavernes dels pobles més costeners, com per exemple, Palafrugell, Calella...
Les havaneres però, se sentien a diferents regions, no tan sols a les catalanes. El tema que podeu sentir, per exemple, procedeix de Cádiz i parla d'una història d'enyorança per una terra. Concretament de l'Havana. La cançó comença amb un aire nostàlgic molt característic, com ja hem dit, de les havaneres. L'instrument encarregat de crear aquest ambient és la guitarra. Tot i així, l'harmonia i el fraseig no ens transmeten tristesa sinó alegria i esperança. El canvis de ritme que podem escoltar al llarg de la cançó són fruit de la fusió entre l'havanera i els sons cubans.
El cant dels ocells és una nadala tradicional catalana. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del a l'estable de Betlem. Com és habitual en la música tradicional, se'n desconeixen els seus orígens.
Segons Joan Amades, el text d'aquesta cançó es canta amb diverses melodies. La més coneguda, popularitzada per Pau Casals, s'adapta al ritme de bressolar i per això és utilitzada també com a cançó de bressol.
L'il·lustre violoncel·lista català Pau Casals, va tocar aquesta cançó en nombroses ocasions. Aquesta cançó es va popularitzar en algun dels arranjaments que ell mateix va compondre, però en cap cas s'ha d'interpretar com si l'obra fos seva, sinó que pertany a la cultura tradicional catalana.
Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del Franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides on va interpretar aquesta cançó, amb acompanyament d'orquestra, el Cant dels ocells esdevingué un símbol de pau i llibertat a arreu del món, però de manera significativa a Catalunya.
És típic a Barcelona acomiadar als difunts il·lustres amb el Cant dels ocells el dia de l'enterrament per honorar-los.
El mateix Pau Casals interpretava aquesta melodia generalment abans d'acabar els seus concerts i recitals com un cant a la convivència entre els pobles. A més d'això Pau Casals mai va tocar el violoncel en països on hi hagués guerra.
En el seu concert a La Casa Blanca, davant del president J.F. Kennedy, després d'escoltar la melodia, el mateix president li va expressar: "Ens heu fet sentir humils".
Se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals són remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels, o el seu arranjament per a piano i violoncel.
Aquesta és la seva lletra:
Al veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa, els ocellets cantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa.
L'àliga imperial pels aires va voltant, cantant amb melodia, dient: 'Jesús és nat per treure'ns de pecat i dar-nos l'alegria'.
Respon-li lo pardal: 'Esta nit és Nadal, és nit de gran contento'. El verdum i el lluer diuen, cantant també: 'Oh, que alegria sento!'
Cantava el passarell: 'Oh, que formós i que bell és l'Infant de Maria!'. I lo alegre tord: 'Vençuda n'és la mort, ja neix la Vida mia'.
Cantava el rossinyol: 'Hermós és com un sol, brillant com una estrella'. La cotxa i lo bitxac festegen el manyac i sa Mare donzella.
La garsa, griva i gaig diuen: 'Ja ve lo maig'. Respon la cedernera: 'Tot arbre reverdeix tota planta floreix com si tot fos primavera'.
Si voleu, aqui també la podeu escoltar interpretada per el propi Pau Casals.
Al llarg d'aquest blog, hem pogut parlar de diferents estils, èpoques musicals, grans intèrprets... De tot això, n'hem pogut veure i escoltar diferents exemples gràcies a que un dia algú va ser capaç de captar aquesta música i enregistrar-la. Us heu preguntat mai com és possible manipular el so? Quin és el seu camí? Si mai heu anat a escoltar algun concert us haureu fixa't que els músics que toquen instruments electrònics (com per exemple la guitarra elèctrica), mitjançant una sèrie de cables connecten els seus intruments a uns aparells anomenats "amplificadors" per tal de que el seu so sigui abastable per tothom. Si l'intrument que toquen no és electrònic utilitzen un micròfon per aconseguir el mateix efecte. Però, com és possible que situan-te davant d'un micròfon i simplement parlant o tocant un instrument el so ja surti amplificat per l'amplificador? Com va el so d'un lloc a l'altre? Per on passa? El recorregut que segueix el so s'anomena Cadena d'audio. Per seguir el recorregut d'una cadena d'audio senzilla utilitzarem com exemple amplificació de la veu d'un cantant. El primer element que es trobaria la veu seria el micròfon. La funció del micròfon és recollir les vibracions de la veu, i enviar-les, a través d'un cable a una taula de so (o de mescles). La taula de mescles, és el cervell de la cadena d'audio. És la que rep la informació i la dirigeix a on convingui. A través també de cablejat, la taula pot enviar el so a un amplificardor o per exemple, a una gravadora (per poder enregistrar el que canta el cantant). Aquesta seria una de les cadenes d'audio més senzilles. Evidentment la cosa pot arribar a ser molt més complexa i es pioden afegir molts més elements enmig d'aquesta cadena per poder modificar i manipular es so tan com es vulgui.