Les cadències, què són? les coneixem?

Amb les següents activitats ens proposem que aprengueu què és una cadència i quins tipus n'existeixen. Us proposem que ho feu de manera gradual i al final sereu capaços de saber si qualsevol tema musical s'acaba o no s'acaba.

Per començar, una aproximació teòrica en forma de presentació interactiva que us ensenyarà quines seqüències d'acords presenten les cadències més utilitzades en la música occidental. Per arribar-hi tansols cal que feu click damunt aquesta previsualització.

La segona activitat us requereix que utilitzeu la oïda i el que heu après de la presentació teòrica anterior. Es tracta de que reconegueu la cadència que sona i que també podeu veure escrita. Us recomanem que gradualment aneu afegint més cadències quan ja en tingueu assimilades unes quantes, per així posar-vos a prova i augmentar la dificultat de manera gradual. Per accedir a l'activitat, clickeu damunt la imagte, seleccioneu les cadències a treballar i després sobre IDENTIFICAR CADÈNCIES.

La tercera activitat és semblant a la que acabeu de fer, però té una diferència que fa que també sigui important. A partir d'ara ja no trobareu la cadència escrita (una ajuda pels que siguin ràpids trobant tons i comptant graus) així que us haureu de guiar exclusivament per la vostra oïda. Tal i com ja hem dit amb l'activitat anterior, us recomanem que aneu pas a pas i afegiu cadències a poc a poc per consolidar-les bé. Per arribar a l'activitat clickeu la imatge i, després de seleccionar les cadències que voleu treballar, premeu damunt de RECONÈIXER CADÈNCIES CLICANT DAMUNT EL SEU QUALIFICATIU.

Per últim, us proposem anar més enllà dels dos últims acords de la cadència i que identifiqueu tots els acords de la cadència. Ànims! (per arribar a l'activitat clickeu a la imatge i després a RECONÈIXER ELS GRAUS DE LES CADÈNCIES (TOTES LES CADÈNCIES)


Esperem que quan acabeu podreu identificar cadències tant suspensives com conclusives, per així poder preveure la música i saber si s'acaba o continua!

AQUESTES MUNTANYES

Aquestes muntanyes que tan altes són, em priven de veure mes amors on són...

Així comença una de les cançons populars més famoses d'Occitània.
Es remunta als s.XII i XIII, l'època medieval, en la que els trobadors s'inspiraven
en les gestes, les batalles i les històries d'amor i desamor per escriure les seves cançons.

Si cliqueu sobre la partitura podreu llegir-ne la lletra.
Fixeu-vos que parla d'unes muntanyes molt altes, un element característic d'Occitània.
Són els Pirineus.

ACOMPANYAMENT D'AQUESTES MUNTANYES

Aquest és un possible acompanyament per la cançó Aquestes Muntanyes.
Està adaptada per a ser intepretada per una flauta travessera, una guitarra clàssica, una flauta de pan i un violí.

Espero que us agradi

AMOR QUE TENS MA VIDA

Amor que tens ma vida captiva en ton mirar,
ton cor m’atrau i em crida qui no et sabrà estimar.
Si tu no em dons conhort m’espera ja la mort,
si tu no em dons conhort m’espera ja la mort.

Apropa’t bella rosa apropa’t amor meu,
no siguis desdenyosa ja que el amor és teu.
No patiré mai més si vols donar-me un bes,
no patiré mai més si vols donar-me un bes.

Donzella graciosa besant-te vull morir,
Qui el goig de ta besada podria resistir?
Oh flor dels meus delits florida en mos sentits,
oh flor dels meus delits florida en mos sentits

Primer veuràs cansades les sones recular
I el sol de llums daurades deixar d’il·luminar.
Ans que el meu pensament t’ho oblidi un sol moment,
ans que el meu pensament t’ho oblidi un sol moment

Aquest poema forma part d'una pavana del s.XVI, que és una forma musical pròpia de l'època que s'emprava per acompanyar les danses d'aleshores. Normalment s'escrivien amb temps lent i binari.

L'origen d'aquesta pavana és ambigu, perquè sembla ser que és anònima però hi ha qui defensa que l'autor és en Thinot Arbreau.

Aquest fragment musical que hi ha a continuació és una mostra a dues veus de la cançó.

CANÇÓ DEL BLAT

Aquesta és una petita cançó pensada per poder ser interpretada per nens i nenes de 3r i 4rt curs de primària.

Es tracta d'un rodolí tradicional català, musicat per Guillem Payaró, que ens convida a ser precabuts...

FÈLIX MENDELSSHON BARTHOLDY

Fèlix Mendelsshon va néixer a Hamburg (Alemanya) l'any 1809 (s.XIX). En aquesta època el moviment clàssic cada vegada anava perdent més força i deixava pas al nou corrent que estava naixent. Parlem del romanticisme, època de la qual Mendelsshon, juntament amb altres compositors com Beethoven i Schubert, en va ser un precursor molt important.
Tres anys després del seu naixement, es va traslladar, amb la seva família, a Berlín, lloc on va començar a estudiar música i on es va començar a popularitzar el seu nom, ja que Mendelsshon va ser un nen prodigi i va començar a intepretar i compondre des de molt jove.
El seu instrument era el piano, i amb ell, va tenir la seva primera aparició en públic als 9 anys. Quatre anys més tard (quan en tenia 13) va presentar la seva primera obra escrita (un quartet per piano). A partir d'aqui Mendelsshon va escriure tot tipus d'obres, simfonies, concerts, oratoris, piano i música de cambra,... Algunes de les seves composicions més famoses són la obertura del "Somni d'una nit d'estiu" o les "Hébrides" (obra que podeu escoltar en aquest mateix post).

LES HÉBRIDES

Aquesta obra musical ha estat una de les més famoses que el compositor alemany Fèlix Mendelsshon ens ha deixat.
L'obra de Mendelssohn és un poema simfònic inspirat en les coves de Fingal, que es troben en les illes Staffa (Escòcia). Mendelssohn va descobrir aquestes illes gràcies a un viatge que va fer a aquests indrets. El compositor va quedar tan meravellat per la bellesa d'aquestes coves, que va voler transmetre les seves sensacions al paper pautat.
Les Hébrides és una obra independent, composta i pensada per ser interpretada per una orquestra simfònica.

LA FLAUTA TRAVESSERA

La flauta travessera és un dels instruments més antics de la història dels instruments de vent, degut a la seva senzillesa. Un tub tancat per un extrem i obert per l'altre amb uns quants forats laterals per un dels quals es bufa. La flauta, forma part de la família dels instruments de vent, concretament, tot i que la veiem de metall, en la família dels instruments de vent-fusta. Aquesta classificació, que pot semblar una mica extranya, és deguda als seus origens, ja que primerament les flautes estaven fetes d'altres materials com la fusta o inclús canyes o ossos d'altres animals. No va ser fins fa relativament pocs anys que la flauta no es va començar a conèixer com un instrument fet amb metall.
La flauta sona gràcies a l'aire que l'intrumentista introdueix pel tub (cos) a través de l'entrada d'aire de la flauta (embocadura).
La sonoritat de la flauta, varia segons la seva llargada (com més llarga és la flauta més greu treu el so i conseqüentment, com més curta més aguda sona). Gràcies a això, existeixen diferents tipus de flauta, de més llargues i de més curtes, per poder tocar en diferents registres, tot i que la flauta més comú és la que teniu a la imatge de dalt.

Si voleu també podeu veure alguns flautistes en acció. Com podreu observar, la flauta pot interpretar estils de música molt diferents.

Alguns més clàssics..



I d'altres més moderns, com aquests dos exemples..

HAVANERAS DE CÁDIZ

La cançó que us proposo forma part d'un gènere musical denominat "Havanera".
Les havaneres néixen el segle XIX gràcies els "indians" mariners i emigrants retornats de Cuba, que canten amb nostàlgia records d'aquella terra. Durant el seu desenvolupament, les havaneres s'han arrelat amb força a les terres catalanes deixant una marca identificadora sobretot en les tavernes dels pobles més costeners, com per exemple, Palafrugell, Calella...

Les havaneres però, se sentien a diferents regions, no tan sols a les catalanes. El tema que podeu sentir, per exemple, procedeix de Cádiz i parla d'una història d'enyorança per una terra. Concretament de l'Havana.
La cançó comença amb un aire nostàlgic molt característic, com ja hem dit, de les havaneres. L'instrument encarregat de crear aquest ambient és la guitarra. Tot i així, l'harmonia i el fraseig no ens transmeten tristesa sinó alegria i esperança. El canvis de ritme que podem escoltar al llarg de la cançó són fruit de la fusió entre l'havanera i els sons cubans.

Havaneras de Cádiz

EL CANT DELS OCELLS

El cant dels ocells és una nadala tradicional catalana. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del a l'estable de Betlem. Com és habitual en la música tradicional, se'n desconeixen els seus orígens.

Segons Joan Amades, el text d'aquesta cançó es canta amb diverses melodies. La més coneguda, popularitzada per Pau Casals, s'adapta al ritme de bressolar i per això és utilitzada també com a cançó de bressol.

L'il·lustre violoncel·lista català Pau Casals, va tocar aquesta cançó en nombroses ocasions. Aquesta cançó es va popularitzar en algun dels arranjaments que ell mateix va compondre, però en cap cas s'ha d'interpretar com si l'obra fos seva, sinó que pertany a la cultura tradicional catalana.

Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del Franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides on va interpretar aquesta cançó, amb acompanyament d'orquestra, el Cant dels ocells esdevingué un símbol de pau i llibertat a arreu del món, però de manera significativa a Catalunya.

És típic a Barcelona acomiadar als difunts il·lustres amb el Cant dels ocells el dia de l'enterrament per honorar-los.

El mateix Pau Casals interpretava aquesta melodia generalment abans d'acabar els seus concerts i recitals com un cant a la convivència entre els pobles. A més d'això Pau Casals mai va tocar el violoncel en països on hi hagués guerra.

En el seu concert a La Casa Blanca, davant del president J.F. Kennedy, després d'escoltar la melodia, el mateix president li va expressar: "Ens heu fet sentir humils".

Se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals són remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels, o el seu arranjament per a piano i violoncel.

Aquesta és la seva lletra:

Al veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.

L'àliga imperial
pels aires va voltant,
cantant amb melodia,
dient: 'Jesús és nat
per treure'ns de pecat
i dar-nos l'alegria'.

Respon-li lo pardal:
'Esta nit és Nadal,
és nit de gran contento'.
El verdum i el lluer
diuen, cantant també:
'Oh, que alegria sento!'

Cantava el passarell:
'Oh, que formós i que bell
és l'Infant de Maria!'.
I lo alegre tord:
'Vençuda n'és la mort,
ja neix la Vida mia'.

Cantava el rossinyol:
'Hermós és com un sol,
brillant com una estrella'.
La cotxa i lo bitxac
festegen el manyac
i sa Mare donzella.

La garsa, griva i gaig
diuen: 'Ja ve lo maig'.
Respon la cedernera:
'Tot arbre reverdeix
tota planta floreix
com si tot fos primavera'.

Si voleu, aqui també la podeu escoltar interpretada per el propi Pau Casals.

EL CAMÍ DEL SO

Al llarg d'aquest blog, hem pogut parlar de diferents estils, èpoques musicals, grans intèrprets...
De tot això, n'hem pogut veure i escoltar diferents exemples gràcies a que un dia algú va ser capaç de captar aquesta música i enregistrar-la. Us heu preguntat mai com és possible manipular el so? Quin és el seu camí? Si mai heu anat a escoltar algun concert us haureu fixa't que els músics que toquen instruments electrònics (com per exemple la guitarra elèctrica), mitjançant una sèrie de cables connecten els seus intruments a uns aparells anomenats "amplificadors" per tal de que el seu so sigui abastable per tothom. Si l'intrument que toquen no és electrònic utilitzen un micròfon per aconseguir el mateix efecte. Però, com és possible que situan-te davant d'un micròfon i simplement parlant o tocant un instrument el so ja surti amplificat per l'amplificador? Com va el so d'un lloc a l'altre? Per on passa?
El recorregut que segueix el so s'anomena Cadena d'audio.
Per seguir el recorregut d'una cadena d'audio senzilla utilitzarem com exemple amplificació de la veu d'un cantant.
El primer element que es trobaria la veu seria el micròfon. La funció del micròfon és recollir les vibracions de la veu, i enviar-les, a través d'un cable a una taula de so (o de mescles). La taula de mescles, és el cervell de la cadena d'audio. És la que rep la informació i la dirigeix a on convingui. A través també de cablejat, la taula pot enviar el so a un amplificardor o per exemple, a una gravadora (per poder enregistrar el que canta el cantant).
Aquesta seria una de les cadenes d'audio més senzilles. Evidentment la cosa pot arribar a ser molt més complexa i es pioden afegir molts més elements enmig d'aquesta cadena per poder modificar i manipular es so tan com es vulgui.