Amor que tens ma vida captiva en ton mirar,
ton cor m’atrau i em crida qui no et sabrà estimar.
Si tu no em dons conhort m’espera ja la mort,
si tu no em dons conhort m’espera ja la mort.
Apropa’t bella rosa apropa’t amor meu,
no siguis desdenyosa ja que el amor és teu.
No patiré mai més si vols donar-me un bes,
no patiré mai més si vols donar-me un bes.
Donzella graciosa besant-te vull morir,
Qui el goig de ta besada podria resistir?
Oh flor dels meus delits florida en mos sentits,
oh flor dels meus delits florida en mos sentits
Primer veuràs cansades les sones recular
I el sol de llums daurades deixar d’il·luminar.
Ans que el meu pensament t’ho oblidi un sol moment,
ans que el meu pensament t’ho oblidi un sol moment
ton cor m’atrau i em crida qui no et sabrà estimar.
Si tu no em dons conhort m’espera ja la mort,
si tu no em dons conhort m’espera ja la mort.
Apropa’t bella rosa apropa’t amor meu,
no siguis desdenyosa ja que el amor és teu.
No patiré mai més si vols donar-me un bes,
no patiré mai més si vols donar-me un bes.
Donzella graciosa besant-te vull morir,
Qui el goig de ta besada podria resistir?
Oh flor dels meus delits florida en mos sentits,
oh flor dels meus delits florida en mos sentits
Primer veuràs cansades les sones recular
I el sol de llums daurades deixar d’il·luminar.
Ans que el meu pensament t’ho oblidi un sol moment,
ans que el meu pensament t’ho oblidi un sol moment
Aquest poema forma part d'una pavana del s.XVI, que és una forma musical pròpia de l'època que s'emprava per acompanyar les danses d'aleshores. Normalment s'escrivien amb temps lent i binari.
L'origen d'aquesta pavana és ambigu, perquè sembla ser que és anònima però hi ha qui defensa que l'autor és en Thinot Arbreau.
Aquest fragment musical que hi ha a continuació és una mostra a dues veus de la cançó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario